Al me dutur
Sciùr dutùr a go di dulùr che me lasèn mia sta,
per piasè el me disa lü cumè che gàvarii de fa per fai pasà.
Ul ma de s’cèna l’è una pèna,
la toss la me spaca i oss,
ul gatàr el me sufega,
a laurà me senti fiàcch de sta maa,
la pression la va in confüsiom,
i crampi in di gàmb me fàn fina piànc,
a caminà me manca ul fiàa,
ul cheur el gà i battiti acelerà.
Sunt pròpi de rutamà.
Per cüras sunt in bal teut ul de per cercà de guarè.
I pastigli per la pressiòm e quei per i furmigòm,
i pùlver de inalà per tirà seu ul fiaa,
ul sciropp per la tòss e i balètt per tegné ul cheur a post,
i cumpress per i dulùr, ma mia tira via gnancha ul Signür.
A gh’è nagott de fa, ul maa el veur mia pasàa.
A fòrza de pastigli sem teucc intuségaa, se sa peu cumè fa.
Fòrzi la ghèva resòm la mia pora mamm,
l’è scampàda fina a 95 ann senza ciapà una medesina,
l’a sempru laurà e l’è mai nada in del dutùr.
Le la diseva insce: “Se la de savè ul dutùr, a so me che go ul dulùr!
Cumè la fa a vegnè, el paserà.
Basta vècc un po’ de pascènza e specià.”
A la mia età ne o pasà de uspeda,
ma lè anca vera che tanti rimedi al de dincheu
un quaicòss an fa, intànt sun chi a cüntala seu,
cumè me disèn i dutùr, e inca gràzi a lur, una bôta de scià
e una bôta de là, bén o maa se tira a campà.
Bruna Riva
